Alta mar

Contacto

Bibliotecas mallorquinas en la primera mitad del siglo XIX

fabian | 25 Maig, 2015 11:09

Días preelectorales. Inundación de propaganda política. Hemos visto imágenes de los políticos paseando por plazas, mercados, reuniéndose con comerciantes, apoyando a las pequeñas y medianas empresas, pero... yo no he visto a ninguno acudiendo a alguna biblioteca, o entrando en alguna librería, No deben ser espacios considerados como "populares" o aptos para el discurso político.

No hay una web dedicada al mundo del libro en Mallorca. Y, sin embargo, todo el mundillo relacionado con la impresión es sumamente interesante, ya autores, imprentas, librerías, bibliotecas, etc. Por casualidad, que no por consulta de alguna bibliografía sobre ese mundo - encuentro un artículo de Pere Fullana Puigserver (Ficha en Dialnet) que habla sobre ese mundo (imprentas, bibliotecas, etc.) de la primera mitad del siglo XIX:

Les biblioteques

Al començament del segle XIX a Mallorca hi havia tres àmbits culturals capdavanters, dels quals se suposa que feien importants contribucions a les biblioteques: la Universitat Literària de Mallorca, l’Església i la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País. L’Església, per la seva banda, comptava amb un gruix significatiu de biblioteques, entre les quals destacaven l’Episcopal, la Sapiència, el Seminari Conciliar i les biblioteques conventuals. Entre aquestes excel·lia molt especialment la dels caputxins, consultada i valorada per Jovellanos durant la seva estada forçada a Mallorca entre 1801 i 1808, de la qual fou responsable fra Lluís de Vilafranca, un dels erudits més significatius de la Mallorca del primer terç del segle XIX. Tanmateix, s’han d’afegir també biblioteques particulars significatives, entre les quals destaquen, sobretot, aquelles que eren propietat de les principals famílies aristocràtiques. Disposaven de biblioteques meritòries les principals famílies de la noblesa com ara els Despuig, el Marquès de la Romana, el comte d’Aiamans, els marquesos de Campofranco, de Safortesa, de Brondo i de Cotoner, entre d’altres, i les biblioteques individuals, sobretot dels il·lustrats, dels professionals liberals i dels clergues (Bonaventura Serra, alguns clergues com ara Pere Gamundí, etc.). Així mateix, hi havia altres àmbits, com ara el Reial Col·legi de la Puresa i l’Acadèmia Mèdico-Pràctica Balear, que impulsaren biblioteques significatives. Un estudi sistemàtic de la biblioteca de la Puresa —actualment coneguda com a Biblioteca Alberta Giménez— ens aportaria interessants elements d’anàlisi per conèixer allò que arribava i es llegia a Mallorca durant la primera meitat del segle XIX.

[...]

Durant el decenni de 1830, la desamortització dels béns dels religiosos i l’exclaustració suposà la desfeta de les antigues biblioteques conventuals. Algunes, com ara la dels caputxins, van ser lliurades al Marquès de Vivot per a la seva custòdia i conservades gairebé íntegrament. Tanmateix, la majoria es desferen definitivament, tot i que l’Administració pública en salvà una part. Així mateix, el 1835 desaparegué definitivament la Universitat Literària de Mallorca, tot i que l’espai que ocupava va ser heretat per l’Institut Balear, que en conservà la biblioteca i n’augmentà el volum. D’altra banda, és probable que el redreçament de la SEMAP [Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País], sobretot a partir del decenni de 1830, afavorís també la conservació de llibres.

Tanmateix, les conseqüències de la desfeta de les institucions de l’antic règim no foren del tot negatives, sobretot pel que fa a la democratització de la cultura. Així, amb els fons de les biblioteques conventuals es creà la Biblioteca Provincial, catalogada pels preveres Joan Gamundí i Jeroni Bibiloni. Aquesta biblioteca va ser inaugurada el 1847 a l’edifici de Monti-sion amb 30.000 volums procedents dels convents suprimits. Jeroni Bibiloni, l’exfranciscà i cappare del socialisme utòpic a Mallorca, dugué a terme la catalogació, des del 1842 fins al 1847. Per una altra banda, persistiren les biblioteques del Col·legi de la Sapiència —bona part de la qual s’ha conservat i ha estat catalogada darrerament— i la Biblioteca Episcopal —de la qual fou responsable Damià Estelrich, entre altres. Es crearen noves institucions educatives, com ara l’Escola Normal de Mestres (1842), que possiblement generà una biblioteca pròpia. Així mateix, la fundació de casinos, cercles i acadèmies afavorí un augment de la sensibilitat popular envers la lectura, la creació de biblioteques i el foment de la lectura. [...]

Pere Fullana Puigserver: (Cercles: revista d'història cultural, Nº. 5, 2002)

libro

Pere Fullana no sólo habla de estas bibliotecas públicas, sino también de las particulares de principales familias de la nobleza o las de clérigos, algunas de las cuales, tras la muerte de sus creadores eran vendidas. "La pèrdua irreversible d’aquestes biblioteques és, també, un símptoma cultural d’una societat en la qual el llibre era considerat, pels familiars dels erudits, un objecte més de valor en el conjunt del mobiliari, però poca cosa més".

Este artículo, del que he recogido la parte que trata de las bibliotecas, trata también sobre las imprentas, librerías, prensa, censuras, etc. en la primera mitad del siglo XIX.

Hay algunos estudios sobre este mundo de la publicación en Mallorca, pero se hallan diseminados en diferentes revistas. Me gustaría ir enlazándolos poco a poco pues es un tema interesante para el conocimiento de una sociedad.

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb - Administrar