Alta mar

Un sermó de Corema de Pere de A. Penya

fabian | 12 Març, 2013 15:56

Recojo hoy este poema del libro Caleidoscopio de Pere de Alcàntara Penya publicado en 1896, en el que recoge poemas relacionados con celebraciones ciudadanas.

Un sermó de corema

Tots els divendres de Mars
en la Seu fan bon sermó.
Molts hey van :á escoltarló;
mes: ¿Quants de sermó están farts?
Predicau, predicadó,
els més que á sentirvos vénen
ni eus escoltan, ni eus enténen.
El predicar ja es de més;
que els sermons qu'avuy s'aténen
son Lliures, sous y dinérs.

Vos bé deys "La gran moral
qu'avuy l'Evanjeli explica,
l'única que santifica
es pagar ab.bé tot mal."
¡Predica, fraret, predica!
El qui en fer bé du curolla
es tractat de cuca-molla.
Tothom ho fa á s' enrevés.
La moral que més descolla
es Lliures, sous y dinérs.

També deys "Devots jermans;
si veure els infants voleu
fills llejitims de la Creu,
mostraulos estils cristians".
¡Ay! ¡Fraret! No vos canseu,
que vos darán capiterro,
y creurán que deys un èrro.
La educació que fá més
en aquest sitgle de ferro
es Lliures, sous y dinérs.

Deys també que'ls hem de dar
un art, carrera ò ofici
de trabay y de exercici
perque el Cel pugan gonyar.
De bades, fraret, el vici
condemnau ab grans manades.
No fassèu forses de bades.
Tothom mira el fér dobblérs,
Les carreres més cercades
son Lliures, sous y dinérs.

També deys "Per casarse
procurau que hey haja amor,
si voleu veure la unió
dins cavostra y viure á plè."
Tot axò, predicador,
era cosa que s'usava
en temps que Marta filava;
pero ara els partits que més
el jovént cerca y alaba
son Lliures, sous y dinérs.

Deys que el mon está perdut;
que el comèrs camina tort;
que el bon tracto ja s' es mort;
que el Còdich es un embut.
Frarèt, no crideu tan fort
que tendrèu escanyadura.
Teniu per cosa segura
qu'en materia d' interés
la bona íé que més sura
es Lliures, sous y dinérs.

Predicau qu'hem d'observar
la lley de nostro Senyó,
perque és un fort politxó
que no mos dexa pecar;
pero avuy, predicador,
la lley més santa y eterna
la trampa l'engalaverna.
Tot còdich vá de través,
y sa lley que més governa
es Lliures, sous y dinérs.

Deys que visquém com á pobres,
que cuydém de ben obrar,
que Deu recompensará
scs nostres virtuoses obres.
Fraret; bé podeu cridar.
La caritat ja es ofensa.
Ja no hi val la prometensa
del Cel. Els modérns obrérs
no volen més recompensa
que Lliures, sous y dinérs.

La amistat, avuy tan rara
que abundava antigament,
ja no 's troba facilment
ni per un uy de la cara.
Avuy reyna un a!tre gent
que du molta d'esponera,
y l'amistat vertadera
la té en la llengo, y no més.
La amistat que més prospera
es Lliures, sous y dinérs.

Aquella antiga noblesa
que es fundava en lo valor
d'un fet d'armes ó en l'honor,
ja es cosa de la vellesa.
Vuy per vuy, predicador,
la noblesa está en los mobles,
perque atravessan els pobles
altres camins carretérs,
y son els escuts mes nobles
les Lliures, sous y dinérs.

Ja es moneda avuy en día,
que passa com á corrent,
l'esser un viciós decent,
l'enganar ab cortesía.
Molts ne conech y no mént,
calops á la quinta esencia,
que brevetjan de conciencia
y es confessan y dèu més;
y adoran ab reverencia
es Lliures, sous y dinérs.

¿Quant el bon temps tornará
que la Doctrina cristiana
pa y companatje será
de tota persona humana?
¿Quant del
serán les veus escoltades?
En veure les gents honrades,
y escampades p'els carrérs
sian com á féms mirades
les Lliures, sous y dinérs.

En la última estrofa faltan una o dos palabras que no he podido recoger. La traducción castellana explicativa, no en forma de poema, de ese fragmento dice: "¿Cuándo serán escuchadas y atendidas por los oyentes las palabras de vuestros sermones?", pero no sé reconstruirlo.

Otros poemas anteriores han sido: El Dijous llarder; La revetla de Sant Sebastià; El dia de Sant Antoni y El disapte dels Reys.