fabian | 04 Febrer, 2013 10:37
Conviene recoger en estos días este poema de Pere d'Alcàntara Penya que publicó en el primer volumen de su libro "Caleidoscopio" (1896).
El dijous llarder
Avuy n'es bon día
per berenar bé.
¡Viva l' alegría
del dijous llardér!Tonina estimada;
el sol ja es sortit.
Volta la flassada
botarém del llit.
Que els budélls desitjan
coques ab tayades.
¿Quantes ensaymades
ahí vares fer?
¡Viva la alegría
del Dijous llardér!Una per mi 'm basta,
si grossa la 'm duys.
de aquelles de pasta
que 's sol desfé 'n fuys
Y entre els fuys s' hi troba
Duys la 'm qu' una vega
ben grossa 'n faré.
¡Viva la alegría
del Dijous llardér!Barques á balquena
vetx sortir del forn.
La Plassa ben plena
n' estava dejorn.
Totes en fileres,
totes ensucrades,
plenes de tayades
de ca 'l pastisser.
¡Viva la alegría
del Dijous llardér!N'hi ha de petites,
que fan petit so.
N'hi ha de tres pessetes.
N' hi ha d' un duret d' or.
N'hi ha de grosses, grosses,
fetes ab un motlo,
que ténen de rotlo
mitja cana bé.
¡Viva la alegría
del Dijous llardér!¿Qui puja l' escala?
El fornér... Segú.
Ja entra per la sala.
Les nostres mos dú.
Va t' aquí la meua,
blanca com la lluna.
Donaula'm, totduna
la me menjaré.
¡Viva la alegría
del Dijous llardér!Donaula'm depréssa.
Posaula á su-quí.
D' examen es pessa
d'un pastador fí.
Bon color, bon trajo,
redona figura,
ni es fluxa ni es dura;
rica crosta té,
¡Viva la alegría
del Dijous llardér!Ple está de tayades
son cuyro ensucrat,
son de sobressades
y carabassat.
¡Ay! De cabeys d'ángel
també está farcida...
¡Tonina garrida
que bé les saps fer!
¡Viva l' alegría
del Dijous llarder!
Este libro presenta en las páginas pares los poemas y en las impares una traducción al castellano, no ya en forma de poema, sino en prosa, siendo más una explicación que una traducción literal.
No creo que este poema presente grandes dificultades de comprensión; si acaso la tercera estrofa que dice "Una per mi 'm basta, / si grossa la 'm duys. / de aquelles de pasta / que 's sol desfé 'n fuys / Y entre els fuys s' hi troba / Duys la 'm qu' una vega / ben grossa 'n faré." La explicación en castellano que da Penya es la siguiente: "Una sola me basta á mí; con tal que me la traigan grande, y de aquellas cuya masa se deshace en delgadas hojas.Y entre hoja y hoja suele encontrarse sabrosa manteca. Tráemela que voy á darme un grande atracón con ella."
El siguiente poema de este libro es "Un sermó de corema". A ver si en su día puedo ponerlo.
Otros poemas anteriores han sido: La revetla de Sant Sebastià; El dia de Sant Antoni y El disapte dels Reys.
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |