fabian | 30 Octubre, 2013 18:10
El present estudi posa en comú la recerca prèvia i fa noves propostes sobre l’urbanisme i l’arquitectura de la ciutat romana de Pollentia. A pesar de que eren diversos els edificis descoberts al llarg de les excavacions, eren escassos els estudis monogràfics sobre la seva arquitectura. Aquest treball abraça una cronologia des del segle II aC fins el III dC. La primera part, que compta amb dos capítols, està dedicada al context històric-arqueològic que afecta Pollentia, tant des del punt de vista de la problemàtica històrica, com de la historiografia del jaciment. La segona part estudia la topografia de la costa, amb una proposta de localització del port de la ciutat. Seguidament, s’ofereix una revisió i noves propostes per l’urbanisme de la ciutat i la modulació de les seves illes de cases. La tercera part, que és la central de la tesi, analitza l’arquitectura pública, incloent-hi el temple toscà, el Templet I, el Templet II i els diversos monuments de l’àrea del Fòrum. S’hi proporcionen noves seqüències arquitectòniques, datacions i propostes d’alçats, incorporant la realització d’un model tridimensional de la ciutat que reflecteix aquest conjunt d’hipòtesis. Podem concloure que l’arquitectura pública de Pollentia evolucionà de la ma dels canvis polítics soferts per l’estat romà. En una primera fase, els símbols republicans foren representats per la construcció del temple toscà, interpretat com un Capitoli. Amb l’arribada de l’Imperi, es construí (segle I dC) el Templet I, dedicat probablement al culte imperial. Posteriorment, aquest culte es veuria reforçat a la ciutat per la construcció del Templet II. Les característiques arquitectòniques i urbanístiques de Pollentia es corresponen amb una ciutat planificada, i amb un alt estatus jurídic, probablement el de colònia des de la primera meitat del segle I aC.
Páginas sobre este tema
Romanos, vándalos y bizantinos en Mallorca
Los puertos de la antigua Pollentia
Gabriel Llabrés y Quintana: algunas digitalizaciones
Declaración BIC de Can Domènech ('es Museu'), Alcudia
Otras Tesis
Contribució a l’etnobotànica de Mallorca
La crítica literaria en La Vanguardia. Mario Verdaguer y Agustí Calvet, Gaziel
Eivissa y Formentera, 1931-1936
Santiago Rusiñol: vida, literatura i mite
Circulació i consum de mercaderies a la Prehistòria Balear
La construcción del territorio de Ibiza
Nous estils musicals i canvis socials a Mallorca (1960-1975)
La construcción de la profesión médica en Mallorca durante la segunda mitad del siglo XIX
El poblamiento de Mallorca durante la Antigüedad (s. IV a IX)
La incidencia en Mallorca de la legislación de la segunda República española
Caracterización comparada de las gallinas baleares
Los faros de las islas Baleares durante los conflictos bélicos contemporáneos
| « | Febrer 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | |