Alta mar

Contacto

Tesis doctoral: La restauració històrica de la llotja de Palma de Mallorca (1866-1905)

fabian | 05 Novembre, 2014 10:38

  • Título: La restauració històrica de la llotja de Palma de Mallorca (1866-1905). Lliçons d'una intervenció vuitcentista
  • Autor: Enric Dilmé Bejarano
  • Departamento: Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Construccions Arquitectòniques I
  • Fecha: 17-10-2014
  • Enlace: Tesis doctorales en Red

Lonja
Vista de Palma de Mallorca en l'encapçalament de l'Apéndice 3° o Memòria sobre la lonja de Palma que G. M. de Jovellanos va escriure entre 1802 i 1808.

La recerca que presentem gira a l'entorn de la inèdita intervenció vuitcentista a la llotja de Palma de Mallorca (1866-1905). Duta a terme en ple procés de formació de la restauració monumental, es va impulsar amb un important discurs teòric i pràctic del qual se'n poden extreure alliçonadores nocions per l'exercici actual de la disciplina. Per tal d'emmarcar l'estudi es fa una ullada prèvia al panorama legal i teoricopràctic de l'Espanya de la segona meitat del segle XIX, tant d'àmbit nacional com local, posant una atenció especial en l'activa Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics de Balears i en la més important, encara per a nosaltres, Subcomissió per entendre en les obres de restauració de la llotja. Es repassa la normativa de protecció del patrimoni i la seva evolució, les intervencions contemporànies, tant d'àmbit hispànic com del medi illenc, que van influir en la restauració de la llotja i ens apropem, en la mesura del possible, al pensament dels impulsors de l'actuació. Un cop esbossat el context, la investigació es recolza en el nou mètode objectivosistèmic de la restauració arquitectònica, dels arquitectes José Luís González i Albert Casals (2013), per tal d'avaluar l'actuació a la llotja en una doble direcció: la de la preservació deis valors que havien detectat els responsables de l'actuació i la dels preceptes que acabarien configurant la disciplina respecte a la preservació dels valors que els impulsors de la restauració havien detectat i, respecte als preceptes que configuren la disciplina. Per desenvolupar el primer apartat es fa una caracterització de la llotja, en l'espai i en el temps, a través de criteris de discriminació disciplinaris i socials. A continuació es passa a determinar la valoració que es va fer del monument en la seva triple condició: instrumental, significativa i documental. La comparació d'aquesta valoració inicial amb l'obra acabada ens informa sobre el grau rellevant de preservació dels valors fonamentals de la llotja que es va assolir amb la intervenció vuitcentista. La segona part de la nostra anàlisi parteix de la documentació que la intervenció va generar i de l'observació directa del monument amb el propòsit de veure la solució que es va donar a qüestions bàsiques de la disciplina com ara l'autenticitat, el fals històric, la discernibilitat, la valoració artística, la pàtina, la integració tècnica i l'adequació a l'entorn. Aquesta part descobreix una actuació voluntàriament continguda que contrasta amb el corrent que aleshores imperava: intervencions completives, reparacions utilitàries, reformes historicistes o reconstruccions estilístiques segons la lliure interpretació dels postulats imperants de Viollet-le-Duc. La nostra investigació repassa a més l'interessant epíleg de les discussions sobre el resultat assolit entre impulsors i detractors. D'aquesta confrontació de parers en deriva un procés crític que afegira nous arguments sobre la restauració de la llotja i, de retruc, sobre la disciplina. Criteris contemporanis com són la intervenció mínima o el fals arquitectònic, o conceptes tant actuals, en l'àmbit de la protecció de béns culturals, com el de patrimoni mundial que "a posteriori" es posen sobre la taula, donen encara més sentit a una investigació com la que presentem. El treball s'acompanya finalment d'una sèrie de documents exhumats de tots els expedients d'obra, dipositats en arxius locals i estatals, sobre les intervencions a la llotja dutes a terme entre 1866 i 1985. S'adjunten també una sèrie d'imatges i plànols històrics, així com un seguit de dibuixos d'elaboració pròpia que ens han permès, per una banda, corregir certes errades historiogràfiques que s'arrossegaven des dels primers estudis sobre l'edifici i, per altra, facilitar la interpretació gràfica de les solucions proposades en el debat sobre la restauració de la llotja

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb - Administrar