fabian | 12 Gener, 2007 17:35
Sant Antoni es el patrón de la parroquia de Sa Pobla, mientras que el de la localidad es Sant Jaume. Las dos fiestas se celebran y es con Sant Antoni cuando el pueblo vibra y se produce la "nit bruixa", noche que, a otra escala más familiar, también se celebra en la víspera de Sant Sebastià, ya sin tanta gente.
La web del ajuntament ha dedicado un especial para informar y celebrar esta festividad; páginas muy bien diseñadas y con textos de Alexandre Ballester que nos hablan de la historia de la fiesta, de los demonios, de los cabezudos y, ¡cómo no!, de la sabrosa "espinagada".
Selecciono unos pocos párrafos de textos más amplios:
Els dimonis. Història
Els DIMONIS va ser a l´any 1958 quan varen fer la seva aparició per primera vegada una colla de dimonis i Sant Antoni. En aquells moments varen esser dos petits i un gros. I a l´any 1959 ja se va augmentar en dos més. Els Dimonis han anat des de llavors ençà augmentant en nombre, han anat canviant de vestimenta ...
El paper dels dimonis és el d'animar els carrers per on transcorren des de les tres del capvespre i fins a la nit recorren els carrers darrera els nins i nines, cafès, bars, mentre es van construint els foguerons ...
Els caparrots
[...] Curiosament a Mallorca, la tradició dels "caparrots", com elements integrants de les festes més populars dels distints pobles, assoleixen una minsa importància. Sembla que els "caparrots" o "nans" protectors d'una vila, i els "gegants", també mítics protectors tel.lúrics, restin codificats a les contarelles i a les rondalles. Tant els "gegants" com els "caparrots" esdevenen personatges, amb altres noms, prou coneguts a la literatura oral i tradicional mallorquina, fins que, a les darreries del segle XIX, molt específicament, apareixen en alguns municipis illencs.
L'eclosió, a Mallorca, dels "gegants" i dels "caparrots", com a figures participatives de les festes populars, no es produeix fins passada la primera meitat del segle XX. I, aquest, és el moment que, sa Pobla, com un dels pobles pioners, incorpora els "Caparrots" a les festes de Sant Antoni, la festa més assenyalada del calendari hivernal de la part forana mallorquina.
Així per la revetlla de Sant Antoni de l'any 1953, varen sortir tres "caparrots". Després, se n'hi afegiren quatre més, fins arribar al nombre actual. En aquest fet, tant transcendent, s'han de recordar els noms del regidor Andreu Gelaber Avellà, i del batle Onofre Pons Martorell. I, sobretot, l'ànima impulsora que fou el secretari de l'Ajuntament, el senyor Alexandre Cuéllar Bassols. A més, cal recordar el músic Gaspar Aguiló "Guixó", i el pintor Jaume Serra "QKT", que aidaren al senyor Cuéllar, a realitzar aquella innovació que avui ja és memòria emocional de tots els poblers. L'any 1983, aparegueren els "caparrots" infantils, que jo vaig batejar com a "Caparrots Minyons". I, el 1984, sortiren per primera vegada la parella de "Gegants". Tots elements completament integrats al panorama festiu, i cerimonial, de la nostra illa.
Hi ha dos conceptes catalitzadors, en la mentalitat de la tradició popular, dues idees tipològicament antagòniques i ensems, ambdues, benèfiques i protectores. Són les dues figures representatives, en clau esotèrica, de tot el cabal de genis benèfics de l'antiguitat pagana; són, evidentment, els "gegants" i els "nans". Dos protagonistes, uns per grans i altres per petits, fora de tota mesura humana, protagonitzadors d'heroïcitats i de prodigis. Els genis, o els déus, sempre han estat per damunt o per davall de la mida humana.
Entre nosaltres, els "gegants", han conservat el seu nom, però els "nans" o "nanets", s'han esdevingut "caparrots". I d'una manera gràfica i col.loquial el mot "caparrot", al nostre àmbit cultural, designa el personatge petit, exagerat i divertit, al costat del "gegant", el personatge alt, seriós i imponent. Tots dos estableixen, per comparacio, el contrast, els límits de la referència humana quan entra en la fantasia representativa. El "gegant" i el "caparrot", són les dues cares d'una mateixa evolució cultural, festiva i cerimonial. [...]
Me ha gustado mucho. Muy bien estructurada, cuenta la historia de la fiesta (L'espasa d'un cavaller), la de Sant Antoni i el dimoni, la figura del Clamater, els Caparrots, els Dimonis, la gastronomía ... Es una página que merece permanecer y que escolares y personas interesadas en las costumbres y fiestas de la isla puedan acceder a ella y disfrutarla.
(Segueix)fabian | 12 Gener, 2007 07:52
Fuente: BOIB núm. 111 / 2006
Fecha publicación: 08 / 08 / 2006
« | Gener 2007 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
29 | 30 | 31 |