Alta mar

Pregón de la fiesta de l'Estendard, 2011

fabian | 30 Desembre, 2011 15:40

En el año 2006, en esta fecha, empecé la entrada con esta frase: "Lo primero de todo, un hurra por la web del Ayuntamiento que nos ha puesto el Pregón de Félix Pons de la Fiesta de l'Estendard". Bueno, aquel hurra, recogido en Pregón de Félix Pons de la Festa de l'Estendard 2006 duró poco ya que el archivo enlazado desapareció en pocos días. Es como una Internet de quita y pon donde las palabras se las lleva el viento.

Desde entonces han pasado por el Ayuntamiento otros pregoneros, ya Guillem Frontera que habló sobre los viajeros, sobre su mirada hacia la ciudad, ya, el año pasado, Llúcia Ramis, que, creo, encontraba escritores en algunos bares de Palma con los que hablaba sobre la ciudad. Todos ellos discursos memorables, dignos, enriquecedores que no cupieron ni caben en la web del Ayuntamiento tan llena de anuncios y las palabras de los oradores no llegaron hasta las pantallas de los ciudadanos.

Obra de Eduardo Jordá

Este año del 2011, la palabra le ha tocado a Eduardo Jordá y la web del Ayuntamiento tampoco ha puesto el pregón. Quien sí lo ha colgado en la Red ha sido el Diario de Mallorca, así que un hurra - que ojalá dure muchos años - por su edición digital. El pregón, en pdf, se titula Ciutat de Palmes, así, en plural, tal como es la ciudad.

Senyores, senyors,

Fa molts d’anys que no visc a Palma, però sé que d’alguna manera mai me n’he anat d’aquesta ciutat. Em passi el que em passi, sé que som palmesà i que la meva vida està lligada per sempre a aquesta ciutat. Vaig tenir la sort de passar la meva infantesa en una casa davant la mar, a Portopí. I vaig tenir la sort que mon pare inventàs un càstig meravellós, que consistia a enviar-me al porxo cada vegada que jo feia qualque cosa malament. En aquell porxo hi havia muntanyes de còmics endarrerits i baguls en els quals es guardaven els trastos de la família, així que mai em faltaven les distraccions. Però el millor de tot era un ull de bou que donava a la badia de Palma.

Des d’aquell ull de bou, jo em passava hores i hores mirant els vaixells que entraven al port i en sortien. Per alguna raó que mai vaig entendre del tot —encara que ara l’entenc bé—, jo sempre em fixava més en els vaixells que partien del moll. Els vaixells que arribaven a Palma m’agradaven molt, sens dubte, però m’intrigaven molt més els vaixells que salpaven d’aquí. I quan feien sonar les sirenes, jo em demanava on devien anar aquells vaixells. A Barcelona? A Marsella? A Alger? A Bones Aires? Mai ho vaig saber. Però ara, quaranta anys més tard, encara sent en somnis les sirenes d’aquells vaixells. I aquelles sirenes formen una petita orquestra de vent, que comença per un oboè molt delicat i acaba pel fagot lúgubre que se sentia en els dies de boira.

També vaig tenir la sort de viure a dues ciutats que eren molt diferents, encara que totes dues formassin part de Palma. Una —la del Terreno i Portopí— era una ciutat rara, plena de tipus excèntrics i de bars amb rètols incomprensibles i de xalets on vivia gent que no sabíem d’on venia ni què feia aquí. I l’altra, la del centre, era una ciutat petita, tancada en si mateixa, plena d’esglésies i convents i quarters. A la ciutat rara i multicolor dels afores hi vivien els meus pares. A la ciutat de color ocre i siena hi vivien els meus padrins. Una ciutat vivia guaitant la mar. L’altra li girava l’esquena. I jo anava i venia d’una ciutat a l’altra sense saber que travessava d’un món a l’altre i d’un segle a l’altre.

Eduardo Jordá: Ciutat de Palmes. Pregó per a la festa de l'Estendard (2011)

Buen pregón, mi enhorabuena a Eduardo Jordá, así como al Diario de Mallorca que nos ha acercado sus palabras, y mi deseo de que algún día las webs institucionales, además de tanto anuncio, añadan alguna sección más sustanciosa y rica. Si alguien buscase los pregones de las fiestas palmesanas, o de los Premios Ciudad de Palma ¿a qué web se dirigiría, sino a la del Ayuntamiento?. Bueno ..., no estoy seguro, si en realidad conoce la isla, quizá deduzca que en las webs institucionales es donde no encontrará la información.