Alta mar

Contacto

Del artículo de M. Magdalena Rubí sobre el documental 'Mallorca' de J.M. Verger (1927)

fabian | 10 Març, 2015 18:10

La historia es muy curiosa e interesante. Hay que partir de la tarde del 5 de febrero de 1925 en el Teatro Lírico de Palma. Se rinde un homenaje a la República Argentina y se inicia con un discurso pronunciado por Antonio Vidal Isern titulado "Mallorca en la Argentina"; le sigue la recitación del poema "Canto a la Argentina" de Eduardo Marquina realizada por Luís Obrador y concluye con un largo documental cinematográfico, dividido en varias partes, titulado "Tierras argentinas". Tuvo éxito y tuvo una repercusión inesperada.

Pocos días después, el 15 de febrero de 1925, se publicaba en el periódico "El Día" de Palma un artículo de opinión titulado "Para fomento del turismo" en que se alababa el documental argentino y se instaba a las autoridades isleñas en utilizar también el cinematógrafo como elemento de propaganda turística.

Dos años después, el 31 de marzo de 1927, tiene entrada en la Diputación de Palma una instancia emitida por Josep Maria Verger Llinàs solicitando ayuda económica para realizar un documental sobre Mallorca que sirviera como promoción turística, y en la instancia cita el documental argentino y otro sobre regiones españolas como ejemplos. Josep Maria Verger era funcionario de la Diputación y redactor del "Correo de Mallorca" y presentaba un proyecto muy cuidado y completo.

Aquells anys el Foment del Turisme de Mallorca semblava poc interessat en el cinema. Revisant les actes de la Junta directiva corresponents a la dècada dels vint s’hi veuen poques referències en aquest sentit. Puntualment oferien suport a determinades produccions que demanaven ajuda a la institució, però no s’hi troba cap al·lusió referida a filmacions sorgides per iniciativa del mateix Foment del Turisme.

Tot i això, l’illa de Mallorca, pràcticament des dels inicis del cinema, havia estat filmada en nombroses ocasions. Fins i tot, just després de la publicació de l’article d’El Día, es posaren en marxa destacades produccions locals sorgides per iniciatives particulars, com 'Flor de espino' (Jaume Ferrer, 1925) o 'El secreto de la Pedriza' (Francesc Aguiló, 1926), que tenien entre els seus objectius promocionar Mallorca. Però no seguien estrictament l’exemple que proposava la premsa, ja que eren pel·lícules de ficció. Tampoc no es pot dir que abans del projecte de Verger no s’haguessin fet filmacions documentals que tinguessin l’illa com a protagonista. Però pel que es veu no devien presentar l’ampli esquema que seguia el documental argentí; a més, segons les notícies que es tenen de l’època, la majoria de vegades eren realitzades per productores foranes.

[...]

La pel·lícula, que fou titulada Mallorca, ja estava acabada el gener de 1928 i el dia 17 del mateix mes se’n féu la prova oficial al teatre del Cercle d’Obrers Catòlics, a Palma. El públic assistent era molt selecte: diputats, regidors, músics i escriptors. El film es va projectar amb la música de Samper i primer Josep Tous i Maroto féu una explicació sobre les finalitats que perseguia el documental.

El febrer del mateix any s’exhibí a Madrid, on fou un èxit. La Diputació Provincial de Balears s’encarregà que fos així; el president, Josep Morell, envià una carta al comissari regi de Turisme per demanar-li ajuda per projectar la pel·lícula a la capital espanyola. L’acte, que tingué lloc al Teatre Infanta Beatriz el dia 7 de febrer, fou un gran esdeveniment social; hi assistiren importants personalitats com el general Weyler i les infantes Isabel i Maria Lluïsa, així com comtes, ducs i bona part de la colònia mallorquina resident a Madrid. El film es projectà com s’havia fet a Palma: acompanyat amb la partitura 'Aires y danzas de Mallorca'. Tous i Maroto recità una poesia que havia fet anomenada “Mallorca y Castilla” i es llegiren unes paraules dedicades a l’illa escrites per Llorenç Riber. La infanta Isabel quedà entusiasmada i realitzà les gestions oportunes per tal que tota la família reial el pogués veure. Així doncs, fou projectat el dia 11 de febrer al Palau Reial davant el rei Alfons XIII, la seva dona Victòria Eugènia, la reina mare Maria Cristina i les infantes Isabel i Maria Lluïsa. L’endemà fou vist per la resta d’infants.

No es té constància que tornàs a projectar-se. Segons Pere Barceló, després de l’experiència madrilenya Verger guardà la filmació fins que en una ocasió, cap als anys cinquanta, decidiren exhibir-la al Saló Rialto, de Palma, i s’adonaren que havia quedat antiquada. La cinta restà en mans de la família de Verger fins que el gener de 2001 la dipositaren, junt amb la partitura de Samper, a l’Arxiu del So i de la Imatge de Mallorca.

M. Magdalena Rubí Sastre: "Primers lligams entre cinema i turisme. El documental Mallorca (Josep Maria Verger, 1927)"
en Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 2013

Interesantísimo y muy documentado artículo de M. Magdalena Rubí, quien ha buceado no sólo en archivos de la antigua Diputación o del Fomento, sino también en toda la prensa de Palma y detalla fechas y títulos de los artículos publicados sobre este film. Magnífica labor que, en formato digital ocuparía una amplia carpeta de documentos.

He buscado entre los vídeos del Arxiu del So i de la Imatge de Mallorca a ver si encontraba algún fragmento o parte de este documental de Josep Maria Verger y no lo he encontrado.

Alta mar: Patrimonio audiovisual (Turismo y cine en los años veinte)

Comentaris

On-line

Laura | 22/12/2015, 14:30

Hola Fabián!

No sé si finalmente encontraste el artículo en digital, pero ya está disponible.

ibdigital.uib.es/greenstone/collect/bsalArticles/import/BSAL_2013/BSAL_2013_Tom_69p273.pdf

Un saludo!

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb - Administrar