fabian | 19 Desembre, 2012 16:26
El día 20 de enero de 1912, D. Miquel Ferrà leyó una conferencia dirigida a la juventud palmesana en la Sala de Actos del Colegio de la Sapiència con el título de "La ciutat qui s'en va" y que el Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana publicó en el número de marzo de ese mismo año, 1912.
Cuando leo los libros publicados en Mallorca en la primera década del siglo XX me pregunto si la realidad en la que vivían les importaba o les afectaba de alguna manera. Se daban entonces grandes cambios. La electricidad, por ejemplo, llegó a la isla en 1901 (Laura Jurado: Alaró, primera luz de Mallorca) y, con ella, el primer cine. La ciudad eliminaba sus murallas y se extendía por el Ensanche. ¿Tienen estos acontecimientos alguna plasmación en la literatura mallorquna? ¿En qué narración mallorquina aparece por vez primera algo relacionado con la electricidad?
Puerta Pintada Puente. Acuarela de Bartolomé Ferrá
Pienso que cuando se lee la literatura de una época convendría leer a la par la prensa que en ella se publicaba. ¿Cuándo aparece en la literatura mallorquina el turismo? ¿Hay un desfase entre literatura y - no sé cómo llamarlo - "mundo vivencial"?
El título de la conferencia de Ferrà da una idea de su contenido y su palabra es un alegato a la juventud para unirse ante la destrucción. ¿Pero cuáles son esas destrucciones que Ferrà considera? Voy a ir citándolas en pocas palabras.
[...] Y tot això tancat per unos magnifiques muralles poligonals, donant ingrés a la ciutat mitjeval y moresca per set ponts y set forats tenebrosos.
Valen una taparera de la Porta Pintada totes les mesquines urbanisacions del progressisme municipal americà qu' avui está acabant de tomar aqüestes muralles?
Això es la Ciutat de Mallorca tal com la vèiem, tal com l' estimavem, tal com la voliem els antiquaris, els artistes, els poetes y tots els qu' estimam les coses belles. Això es la Ciutat de Mallorca abans que la barbarie burgesa del sigle XIX, qu' en el XX encara continúa en aquest país y en altres, comensás 1' obra de la seva destrucciò per bastir demunt ses ruines la Palma joven dels seus ensomnis provincians.
Tenc d' esplicarvos com s'es anada acomplint aquesta obra de devastació:
Una mà desditxada va dotar la magnífica Sèu d ' una fatxada nova que, exceptuant els discrets torreons obra d ' un bon arquitecte, es 1' engendre mes torpe amb que la pitjor de les decadencies podia estigmatisar la nostra capital, qui apareix coronada, de qualsevol part la mirin, per la monstruosa mole pseudo gôtica. [...]
Bartolomé Ferrá: Murallas de Palma - Puerta del Campo - PuenteCaigué, brutalment atropellada y sense que bastassin a impedirho els patriotics treballs y protestes dels eléments intéressats en conservarla y restaurarla, la magnífica casa de ca' n Bonapart, exemplar, únic per lo complet, d' arquitectura civil mallorquina del sigle XV, amb son gran portal dovelat, ses gracioses finestres coronelles, son pati gotic y ses sales cobertes per rics enteixinats mudéjars. [...]
Baix del Palau de l'Almudaina, entre la Glorieta y el quarter de Cavalleria,—lloc tan indicat per una plassa amb un jardí ombrivol a on un monument hauria tengut emplassament admirable, per fons les descubertes torres, muralles y galeries del palau dels Reis de Mallorca, — s'hi axeca una algarabía d'edificis abigarráts y modernistes, que n' obstrueixen la visió harmoniosa.
La rústica y frondosa avenguda de la Rambla, ostentant avui un pis nou y uns pedrissos amb dibuixos, molt ben distanciats y molt lluents (quan plou), però talada y desprovista de tot allò qui convidava a seure, s' es convertida en el paseig més trist y, per dirho aixi, més intensament municipal que tenim a Ciutat.
Desaparegué amb les muralles la sugestiva Reconada de Santa Margalida.
El pont de Santa Catalina, qui forma una de les perspectives més monumental» de la ciutat, estimat dels nostres pintors més aristocratics, [...].
Ni cal tampoc parlar de les noves vies y constrticcions, del passeig Sagrera amb sos fasserets polsosos, qui apar que vulga posar la Llonja en linia, del jardinet del Mercat qui sembla un somni del més modest dels empleats municipals, per realisar a ses casetes del Terreno.
Y fa angoixa pensar lo que será Ciutat el dia que se sien efeetuades totes aqüestes alineaciones que Deu sap lo que tallen y lo que xapen, fetes demunt un paper blanc, amb un tiralínies, simbol y instrument del rectilîni progrés municipal y administratiu. [...]
No tene 1' honor de conèixer els éléments directors del Fomento del Turismo. Pot ser el seu punt de vista concret en lo que 's refereix al turismo diferesca un poc del meu, [...]
S'Hort den Moranta, acuarela de FerràVa ben calsat per aigua aquell qui 's figura que rénovant Palma s' han d ' atreure visitants. Enhorabona que hi haja qui 's preocupi de dotar el país d' hotels confortables, de cómodes servicis de comunicació , de totes aquelles coses que fassin aquí 1' estancia agradable als forasters, y millor si també la hi fan als naturals! Tant de bó qu' arribassem a convertir aixó en una vila ben urbanisada, neta, elegant y atractiva, com una petita capital suissa o alemanya. Pero que ningú 's pensi que vendrán suissos y alemanys atrets per aixó tot sol, qu' ells no' n van gens enderrer; que no 's pensin tampoc que mai venga gent dels Estats Units y d' Anglaterra per contemplar el carrer d' Odón Colon, 1' Institut nou y la Caixa d' Ahorros. Lo que la nostra Ciutat té d ' intéressant pels forasters, lo qu' ells hi troben de sorprenent y admirable (y qui s'en vulga convencer no té més que fulletjar tots els llibres de viatjes que ' s son escrits referents a Mallorca) es justament tot alló qu' aquí 's desprecia per sistema, tot alló de lo qual hem empres a escarada la destrucció completa.
Bien, la conferencia es larga. Me ha interesado porque muestra una faceta de la vida ciudadana que no aparece en la literatura y habla de temas de esa primera década del siglo. Escrita y leída en 1912, el mismo año en que se inauguró el tren de Sóller, trata de la transformación de la ciudad. ¿Hubo también una transformación de los ciudadanos? Quizás la Literatura sería quien pudiera contarnoslo.
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |