Alta mar

Contacto

Historias locales y Butlletins Municipals (Sa Pobla)

fabian | 21 Juliol, 2011 16:53

El día de Santa Margalida del año 1973, Margarita y yo nos casamos en la ermita de Crestatx de Sa Pobla y nos vinimos a vivir a Palma. Desde unos pocos años antes, cuando empezamos nuestra relación, no hemos dejado de ir a esa localidad. Con frecuencia variada recibimos dos publicaciones: la revista "Sa Plaça" (de pago) y el "Butlletí municipal". Son publicaciones de historias locales (del municipio) que siempre son interesantes. En el "Butlletí Municipal" había siempre un artículo de Alexandre Ballester bajo el título general de "Temps enrere". A mí me resultaban muy interesantes. Un día hablaba de las campanas de la parroquia; otro de las imprentas existentes en Sa Pobla; o, cuando murió Alexandre Cuèllar, en el 2006, de la propia historia del "Butlletí".

Transcribiré hoy uno sobre "les sínies" (norias). Una carretera que va desde Sa Pobla hasta la bahía de Alcudia tiene varios nombres, el más usado es "sa carretera d'enmig" porque está entre la general y la de Sa Pobla a Can Picafort. También, aunque apenas usados, he oído que la llamaban la de "Can Blau" y "Sa carretera de ses sínies", ya que atraviesa los marjales, campos que estuvieron en un tiempo cubiertos por las aguas de la albufera o junto a ella. Y es que esta carretera rodea la albufera actual y pasa junto a la fábrica de electricidad "Es Murterar". Hace unos años se veían aún restos de norias, bastantes, yo contaba más de una veintena; hoy apenas queda alguna.

Una sínia, un monument pobler

Aquell dimecres, vint de juliol, diada de Santa Margalida, patrona de sa Pobla, el cel era net, blau i llluminós i, els vells camins poblers, convertits en rondes i carreteres, curosament disposats per al trànsit modern, eren l’escenari festiu d’un acte senzill però carregat d’emotiva cordialitat. Es va inaugurar la rotonda de la carretera de Muro. Allà, a la cruïlla amb la ronda de l’Est, a l’espai central de l’esmentada rotonda, després de la corresponent, cerimònia inaugural, hi va romandre com a monument, i símbol al·lusiu al passat agrícola de sa Pobla, una sínia de veritat que, com a element urbanístic, cada matí, al moment inicial, i màgic, de l’albada, es retallarà contra la tendra claror del sol ixent.

A Mallorca, la sínia, les sínies, són, eren, essencialment, pobleres. Són figures encarnades, per feina i per records, al patrimoni cultural de la nostra vila. Lligades, des de molt antic, pel seu rendiment i baix cost, a l’evolució dels conreus de regadiu de sa Pobla, per tant, lligades a la nostra història sentimental i econòmica, a la nostra història sentimental i econòmica, a la nostra personalitat de mallorquí conrador d’horts. El segell peculiar i definitori del pagès pobler. No home de secà, si no home de terra que es rega.

grabado
Una 'sínia' (de Palma) en un grabado del "Die Balearen"

En el seu monumental “Die Balearen” (1872), el meticulós arxiduc Lluís Salvador, anota que al partit judicial de Palma, amb les 200 sínies que hi havia als horts que envoltaven Ciutat, hi havia 363 sínies. Al de Manacor, 938. I, al d’Inca, en comptabilitzava 2.215, de les quals, 1.400 sínies eren dins el terme de pobler. Al marge de fotografies, o gravats, oportunistes, amb els números a la mà, i no amb sentiments al cor, podem dir que la sínia, la sínia mallorquina, és emblema de pobleritat.

Però, encara, hi ha més documentació al respecte. Per un document, datat el 17 d’agost de 1859, a l’arxiu municipal, sabem que, al municipi pobler hi havia 800 sínies. I, per un altre document, de l’any 191 [sic], ens assebentam que, per l’estudi realitzat per un perit, al terme de sa Pobla, es compten 2000 sínies. Les primeres dècades, del segle XX, i abans del domini aclaparador dels molins de vent, Miguel de Unamuno va escriure allò de: “Se ve un ejército de molinos de viento”, l’any 1916, fou el període de màxima existència i utilització de les sínies a la marjal poblera.

La sínia és una màquina de tracció animal usada, tradicionalment, per treure aigua dels pous, especialment, a les zones en què, els nivells freàtics, com a la marjal, es trobaven a poca profunditat.

A l’extens “Diccionari Català-Valencià- Balear”, Francesc de B. Moll, a la veu “SÈNIA o SÍNIA”, a l’epígraf de “Cultura Popular”, explica: “La sínia és una de les màquines arcaiques que, damunt aquests cinquanta anys darrers, han anat desapareixent. Esteses abans per tot allà on hi havia horts de regadiu, han estat suplantades per bombes hidràuliques, per molins […] Al voltant del peu de la sínia, el terreny sol esser un poc elevat, formant un monticle margenat de terra o de pedres, que s’anomena “mota” o “cintell”. Damunt la mota, al voltant de la sínia, hi ha el tros circular fressat pel pas de la bístia que s’anomena “caminet” o “caminoi”. La jàssera s’anomena “jou”. L’eix vertical del rodet és l’”arbre”. El “rodet” és una roda dentada de fusta, que volta en sentit horitzontal. Les dents verticals del rodet són els “bracerols” o “braçols”. L’extrem superior de l’arbre és travessat per la “perxa” o “barra” o “balancí”, on va enganxat l’animal. La “roda” és el gran anell de fusta reforçat amb uns creuers, situat verticalment i sostingut per un eix robust de fusta anomenat “trugeta”. La roda va travessada, horitzontalment, per bastons que li serveixen de dents i engranen amb els braçols del rodet, els dits bastons són anomenats els “pintes”.

Per a l’extracció de l’aigua hi ha els “catúfols” o “cadufos”, que van lligats amb cordetes o amb anelles de ferro, “lligams”, a una corda o cadena sens fi que enrevolta la roda de la sínia i que s’anomena “rest”. Els cadufos aboquen l’aigua dins una caixa de fusta, dita “pastereta”. De la pastera, per una canal exterior o subterrània, l’aigua va a parar a una pica, o bé, directament, al camp que ha de regar-se”

Etimològicament, el mot sínia, prové de l’àrab “saniya”, “pou d’on la roda treu aigua per regar”. I, regar aquella catifa verda, els sembrats a les marjals, era la feina del pagès pobler que, tot mirant voltar i voltar la sínia, agafà un tarannà especial. A la vida, la feina i l’amor, són cicles que volten i volten…

Alexandre Ballester.
Cronista oficial de la la Vila

[Article publicat al núm 108 del Butlletí municipal de Sa Pobla, Agost - Septembre, 2005]

Son artículos que van dirigidos "als poblers", aunque algunos pueden interesar a un ámbito más amplio. La palabra "local" puede aplicarse en ocasiones a la isla y no sólo al municipio.

montaje
Montaje fotográfico para "Temps enrere", artículos de Alexandre Ballester

El hecho es que hay en Internet un cierto número de artículos de Alexandre Ballester que los "buscadores" como el Google no recogen al estar en revistas en pdf. Estoy intentando recogerlos y los voy agrupando en un sistema llamado SoopBook ("Soluciones modernas para el antiguo arte de escribir. Crea tus libros, discute sobre ellos y publícalos en formato digital o impreso"), cuya empresa está en el ParcBit de Palma, para lo que he creado una página - libro dedicada a estos artículos. Este sistema que estoy probando tiene una ventaja y también un inconveniente. La ventaja es que, una vez terminado el libro, queda on line en formato epub y en formato web. El inconveniente, aunque aún no estoy seguro de ello, es que para bajarse el epub, gratuíto en este caso, creo que hay que registrarse o dar unos datos como si fuera una factura de valor 0. Bueno, es un sistema que conviene probar.

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb - Administrar