fabian | 10 Març, 2011 18:21
El tema de la esclavitud es muy antiguo y, posiblemente, universal. La compra de seres humanos para la servitud proviene de muy antiguo en la humanidad y era considerada como un hecho más y, sobre todo, como un gran negocio.
Mallorca, las islas, tienen en relación a la Península Ibérica y a Europa el hecho de no haber sufrido directamente guerras ni saqueos que destruyeran archivos antiguos ni monumentos del patrimonio, por lo que guarda documentos que tratan estos temas. El punto de vista ha de ser principalmente histórico, sin añadir valoraciones comparativas, ya que es un tema algo manejado por la historia y por la política. Hace pocos meses se publicó un estudio sobre la esclavitud en Barcelona que armó un cierto revuelo.
Sin más alarmas - y con poco tiempo -, simplemente enlazaré con dos estudios históricos que tratan de la esclavitud en las islas. Los dos se encuentran en un mismo enlace, en el volumen del año 1996 del Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana que se encuentran alojados en la Biblioteca Digital de las Islas Baleares.
Uno de los dos artículos, escrito por Margalida Pujol con el título "L'esclavitud en el Regne de Mallorca durant el govern del Rei Martí I 1396-1410" está basado en su tesis doctoral para la que estudió los documentos existentes de las décadas final e inicial de los siglos XIV y XV. Transcribo sus "Conclusiones":
Després de totes aquestes dades podem arribar a les següents conclusions:
Jurídicament la situació dels esclaus va esser pèssima, els posseïdors tenien tots els drets; però en la pràctica l'estat i l'església varen intervenir molt sovint a favor seu.
Els qui estaven pitjor considerats eren els sarraïns, els turcs i en general tots els infidels.
Molts de propietaris varen batiar els seus esclaus donant-los el seu nom i llinatge. Els quals una vegada batiats estaven més ben considerats tant per part del propietari com per part de les autoritats. Quedaven exclosos de moltes ordinacions fetes per als esclaus i feien millors feines com: pastors, troters o traginers.
Els que estaven en més bona situació eren els setmaners, que aconseguien amb els diners que guanyaven fer estalvis i disposar d'un propi capital, comprar la seva llibertat, cases, mobles etc.
En general moltes vegades varen esser considerats pels cristians vells pertanyents a una raça inferior.
Les esclaves varen esser sempre una inversió i un bon negoci a causa de les seves característiques, les varen llogar per a dides, collir olives i fins i tot per exercir la prostitució.
Alguns propietaris varen arribar a tenir 10 o 20 esclaus a les seves terres.
Quan aconseguien la llibertat s'integraren perfectament a la societat, amb el matrimoni amb cristians vells o per unions extramatrimonials i acabaren introduint-se en les famílies tradicionals. Poc a poc realitzaren inversions, feren préstecs, crearen comandes, formaren societats i foren un factor important en múltiples negocis.
En casar-se feien afiançament de dot i abans de morir atorgaven testament i si no tenien fills llegaven els seus béns als seus antics propietaris o a altres lliberts.
El fenomen històric de l'esclavitud a Mallorca segueix essent un terreny encara inexplorat, malgrat la feina de molts investigadors i és un dels fets més transcendentals de l'Edat Mitjana mallorquina.
Margalida Pujol: "L'esclavitud en el Regne de Mallorca durant el govern del Rei Martí I 1396-1410" (BSAL, 1996)
El segundo artículo nos introduce en una institución llamada "mestre de Guaita", encargada de guardar y sancionar en su caso a los esclavos. Estuvo vigente hasta 1830, fecha que coincide con la conquista de Argel por Francia y que fue el punto final de la piratería en el Mediterráneo. Los cristianos capturados por los piratas sarracenos eran vendidos como esclavos. Pero no conviene dejar Mallorca. El artículo titulado "El mestre de guaita" lo escribe Antonio Planas Rosselló y recojo el resumen que lo acompaña:
El articulo estudia la figura del mestre de Guaita, oficial encargado de la custodia de los esclavos y dotado de jurisdicción para castigar las fugas y todas las acciones u omisiones relacionadas con ellas. Se analizan las ordenanzas que debía aplicar en el ejercicio de sus competencias, cuyo articulado intenta compaginar la seguridad de la isla con los intereses económicos de los señores de cautivos. Especial interés reviste el examen del seguro obligatorio que debían suscribir todos los propietarios para atender los daños a terceros e indemnizar a aquellos cuyos esclavos se fugasen o fuesen objeto de penas corporales. Su puesta en práctica supuso la privatización parcial de un sistema de custodia, aunque esta breve experiencia se saldó con un rotundo fracaso. El estudio abarca toda la vida institucional del Mestre, desde el siglo XIV hasta su supresión en 1830. Su tardía desaparición, tras muchos años de decadencia y de extinción de la esclavitud nos muestra una institución desnaturalizada y paralógica.
Antonio Planas Rosselló: Resumen de "El mestre de guaita" (BSAL, 1996)
Dos interesantes artículos sobre este tema de la esclavitud.
« | Març 2011 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
28 | 29 | 30 | 31 |